Dia de l'Atenció Primària: reflexionam sobre el repte de l’atenció primària de la salut
La situació actual de l'atenció primària de salut (APS) encapçala darrerament els titulars de la majoria de mitjans de comunicació. Podríem pensar que només afecta altres comunitats, però el deteriorament, el qual es produeix des de fa anys i va empitjorar amb la pandèmia de la covid, és un problema generalitzat. En aquesta comunitat, el detriment es remunta a anys enrere, quan durant la crisi econòmica es va decidir tancar els centres de salut els horabaixes i es va optar per la sectorització, perdent molts dels valors fonamentals de l’APS com són l’accessibilitat, la longitudinalitat i la continuïtat assistencial, i també es varen reduir dràsticament les substitucions.
Aquest deteriorament progressiu ha estat conseqüència de decisions polítiques lligades a un finançament insuficient i a la potenciació de la medicalització creixent d'un sistema sanitari orientat a l'atenció de problemes, el qual es sustenta a partir d’una cartera de serveis supeditada a patologies fonamentalment cròniques i no sobre la base de les necessitats generadores de salut en la població.
Amb tot això, hem contribuït a fomentar la dependència dels pacients que acudeixen amb més freqüència a les nostres consultes, sense demostrar que hàgim contribuït amb això a l’augment de la qualitat de vida i a l’autonomia de la població. I tot des d'una organització sanitària que ocupa la major part del temps en activitats curatives i rehabilitadores, deixant les accions preventives, de promoció de la salut, formació i recerca en un segon pla, lluny de la nostra comesa habitual.
La resposta davant els reptes no són més serveis centrats en la malaltia, sinó un canvi d’enfocament, una mirada diferent de la situació. A escala particular, i en l’àmbit institucional i comunitari. Posar la mirada en la salut i entendre la malaltia com un fenomen multicausal que cal abordar amb mirada oberta.
És necessari un canvi de model que s’ha de construir amb la participació de la ciutadania i tenint en compte els determinants socials de la salut. Un model d’APS amb una cobertura adequada a les necessitats i problemes de salut. Tal com assenyala el Marc Estratègic per l’Atenció Primària i Comunitària nacional, “hem de caminar cap a un nou paradigma, en el qual les persones, famílies i comunitats siguin vertaderes protagonistes, i els professionals de salut i d’altres àrees i agents de la comunitat participin de forma coordinada i planificada en l’abordatge dels problemes de salut, necessitats, vivències, valors i expectatives de persones, d’acord amb el seu context biopsicosocial, amb una mirada que vagi més enllà de la malaltia, i tenint com a eix transversal la promoció de la salut i la prevenció”.
L’atenció primària necessita una transformació profunda, el que implica donar més protagonisme a les infermeres familiars i comunitàries. Estem davant una oportunitat: algunes comunitats autònomes ja han desenvolupat plans estratègics per als serveis d'APS, orientats a l'organització i gestió dels serveis, assenyalant a la infermera com a element indispensable del foment de l’autocura, especialment important davant les necessitats sorgides com la dependència, la cronicitat, la solitud; i l'educació en estils de vida saludables, així com la prevenció de malalties i discapacitats.
S’han fet moltes propostes de reforma al llarg de les darreres dècades, les quals no s’han dut a terme. Pot ser, hauríem de començar per dissenyar el model d’atenció primària que volem i que necessiten els pacients: un model on es tengui en compte que la funció principal de l’APS és la prevenció i la promoció de la salut. I les infermeres hem de ser les defensores d’aquest canvi que necessita la ciutadania.
Maria José Sastre,
Presidenta COIBA
(Editorial de la revista COIBA nº2)