“No podem continuar cuidant a partir del sobreesforç de les dones en la família i la precarietat laboral de la cura”
A iniciativa de Mans a les Mans, el COIBA i la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, Dolors Comas d’Argemir, catedràtica d'Antropologia Social i Cultural, ha ofert la conferència "Cuidar: una necessitat que requereix respostes de tota la societat"
“No podem continuar cuidant en les condicions actuals basades en el sobreesforç de les dones en les famílies, en la precarietat laboral de la cura i en unes polítiques públiques insuficients i insatisfactòries. Cuidar a les persones majors o en situació de dependència ha de tenir una dimensió social i política. Necessitem societats cuidadores, ciutats i pobles que cuidin”. Així ho ha exposat avui Dolors Comas d'Argemir, catedràtica d'Antropologia Social i Cultural, en la conferència "Cuidar: una necessitat que requereix respostes de tota la societat" que ha organitzat Mans a les Mans (associació de persones cuidadores de Mallorca), el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) i la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB. Durant aquesta sessió a la UIB oberta al públic general s’han brindat idees valuoses sobre com abordar els desafiaments actuals en el camp de la cura. Junt a la investigadora, han participat la presidenta del COIBA, Maria José Sastre; la vicepresidenta de Mans a les Mans, Apol·lònia Miralles; i la degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, Cristina Moreno.
Els canvis socials de les últimes dècades han fet que el paradigma de la cura a les persones en situació de dependència, que abans duien a terme les dones normalment de manera gratuïta, hagi sofert modificacions rellevants en la seva dinàmica. Les dones estan incorporades gairebé íntegrament en el món laboral i l’esperança de vida i la cronicitat de les malalties han augmentat, i tot això desafia la base sobre la qual es construïa aquesta tasca. Davant aquest repte es plantegen moltes preguntes i dicotomies i la Dra Comas d’Argemir ha dedicat la major part de la seva recerca al gènere, la justícia social, treballs – pagats i no pagats – de les dones, canvis en la família, l'atenció a la dependència i a les polítiques públiques. Totes elles qüestions que esdevenen claus per poder conèixer i afrontar aquests desafiaments actuals en el camp de la cura.
A més, la ponent ha destacat que després de la pandèmia es reforça l'opció de l'envelliment en la llar i la desinstitucionalització de la cura, amb una base local i comunitària, i ha alertat del fet que “la cura cap a les persones grans es fonamenta en fortes desigualtats de gènere, de classe i d'origen”.
Més sobre Dolors Comas d’Argemir Cendra Comas d’Argemir
Va ser fundadora de l’Institut Català d’Antropologia (1978) i introductora dels estudis d'Antropologia a la UB i a la URV. Va ser una de les primeres persones a plantejar el tema de la cura a Espanya en els seus estudis i la seva contribució és indiscutible en qüestions relacionades amb les dones, el gènere i les desigualtats socials. Destaquen els seus llibres “Vides de dona” (1990) i “Treball, gènere i cultura” (1995), i entre les seves publicacions hi ha títols com “El cuidado de mayores y dependientes: avanzando hacia la igualdad de género y la justicia social” o “Cuidado y derechos. El avance hacia la democratización de los cuidados”. Va ser diputada del Parlament de Catalunya i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, des d’on va establir ponts entre la reflexió acadèmica i la intervenció social. Actualment, imparteix cursos, conferències i seminaris en diferents universitats espanyoles i estrangeres.
A més, d’entre les seves contribucions més recents, cal destacar que ha dirigit una investigació sobre l’impacte de la pandèmia en la cura de les persones grans, en què han participat deu universitats espanyoles i ha fet diverses intervencions en àmbits socials i polítics, entre ells el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu sobre aquesta qüestió. El seu últim llibre “Cuidar a mayores y dependientes en tiempos de la covid-19” (Tirant Humanidades, 2022), analitza no sols el que ha passat en la pandèmia, sinó mostra també els dèficits del sistema d'atenció a la dependència i aporta alternatives per canviar el model.
