La tesi doctoral d'una infermera de Balears estudia les EPA com a facilitadores de pràctiques basades en l'evidència
La recerca infermera avança a bon ritme i sorgeixen constantment noves recomanacions en el camp de la cura en infermeria, però la incorporació de la Pràctica Clínica Basada en Evidència (PCBE) a la presa de decisions diària de les infermeres continua suposant un repte per al sistema sanitari. Influeixen en això factors relacionats amb la cultura organitzacional, les característiques del professional o aquelles intrínseques a la pròpia evidència. I tot això augmenta la variabilitat en la pràctica clínica.
Parlar de PCBE és anar més enllà d'incloure un aspecte concret d'un estudi en la pràctica o de basar la presa de decisions en un estudi. La PCBE implica tenir en consideració la recerca duta a terme a través del temps, acumulant evidència sobre un tema particular podent-la utilitzar en diversos graus de la pràctica clínica. En el cas de la pràctica infermera parlem de la Infermeria Basada en l'Evidència Científica com a meta.
Amb aquesta premissa i com a resposta a aquest repte actual i futur, l'ara doctora en Infermeria Sandra Pol va presentar aquest estiu a la UIB la tesi “La Enfermera de Práctica Avanzada en unidades de Hospitalización como facilitadoras de Prácticas Basadas en la Evidencia” (*), una recerca que ha comptat amb el suport de les Ajudes a Projectes de Recerca del COIBA. Unes ajudes econòmiques a les quals poden optar anualment totes les infermeres i infermers col·legiades a Balears per a desenvolupar les seves recerques.
Segons l'estudi de la Dra. Pol, incorporar a les infermeres de pràctica avançada (EPA, per les sigles en castellà) en els equips d'hospitalització ajudaria a superar les barreres del dia a dia per a poder treballar sobre la base d'una PCBE. La incorporació de les EPA és una estratègia utilitzada per molts sistemes sanitaris amb diversos fins ja que poden disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i, per tant, millorar els resultats clínics. La EPA a nivell internacional és molt coneguda, encara que existeixen dubtes entorn d'ella respecte a les seves característiques, formació, o àmbit de pràctica. A Espanya, i en concret a les Illes Balears, el desenvolupament d'aquesta figura és una assignatura pendent. En general, les seves competències se centren en (**) recerca i PCBE, lideratge clínic i professional, autonomia professional, relacions interprofessionals i mentoria, gestió de la qualitat, gestió de cures, docència professional i promoció de la salut. Amb aquestes competències la EPA podria ser la figura facilitadora per a acostar les noves evidències a la pràctica de les infermeres, explicar la necessitat d'un canvi de pràctica, la forma en què havia de dur-se a terme, i donar coneixements i habilitats, així com gestionar la necessitat de recursos i de mesurar l'impacte del canvi per a traslladar-lo al seu equip.
“En un mateix servei treballa un equip d'infermeres que té diferent nivell d'experiència, informació, habilitats, actualització, opinió, recursos, etc. i a la presa de decisions de la infermera se sumen altres factors com el treball en equip, el respecte a les decisions del torn anterior i els protocols de la pròpia unitat”, explica Pol. “Tot això perpetua la variabilitat en la pràctica clínica”. A més, durant la jornada de feina de les infermeres d'hospitalització no es planteja cap moment per a la recerca: “no totes les infermeres tenen competències en recerca i em preguntava”, explica Pol”, si era necessari que ho tinguessin per a poder dur a terme les millors cures”.
En la cerca de la millor intervenció per a millorar la PCBE de les infermeres, la investigadora va dur a terme un estudi quasiexperimental on es van incorporar 5 EPA en 5 unitats d'hospitalització de tres hospitals diferents. Amb això, es va poder determinar que la incorporació d'aquesta figura va millorar l'adopció de pràctiques clíniques basades en l'evidència per part de les infermeres clíniques, la qual cosa es va traduir en una millora dels indicadors clínics de la cura del pacient. La implementació de dos guies de pràctica clínica (GPC), il·lustra els beneficis potencials en termes d'implementació d'evidència i foment de l'adherència a les GPC entre altres membres de l'equip d'infermeria.
Així mateix, el procés de l'estudi en si mateix, amb la capacitació prèvia impartida a les EPA, el seguiment i la mentoria de l'equip investigador i l'aprenentatge experiencial, ha permès el desenvolupament competencial de les EPA que les posiciona en un nivell avançat de PCBE i en competències infermeres avançades.
Desenvolupament actual de la Infermera de Pràctica Avançada
El desenvolupament de la EPA a nivell internacional és encara poc concret, segons es recull detalladament en la tesi, encara que s'estima que setanta països han establert aquest rol o consideren fer-lo. els EUA o el Canadà, per exemple, són pioners en la pràctica avançada en infermeria. A Europa, el Regne Unit i Escòcia disposen de EPAs en atenció primària i especialitzada, i Països Baixos les va introduir davant la falta de metges. El CIE està dedicant grans esforços al seu desenvolupament des de 2002 i va crear en 2020 una guia (***). A Espanya, explica Pol en la seva tesi, el rol no està regulat i existeixen pocs llocs de treball disponible amb gran varietat de competències i responsabilitats derivats de la falta de definició, especialment en relació a les especialitats.
Podreu llegir la tesi doctoral completa AQUÍ
L'autora també ha estat la creadora de la portada, una imatge titulada: Lideratge de la Infermera de Pràctica Avançada. A través de cinc siluetes representa les infermeres que van participar en el projecte i l'evolució que han experimentat. La primera silueta (a l'esquerra de la imatge) mira cap avall i a mesura que s'afegeixen siluetes a la imatge (cap a la dreta), aquestes estan cada vegada més incorporades, representant l'evolució fins a una posició de lideratge.
(*) Font: “La Enfermera de Práctica Avanzada en unidades de Hospitalización como facilitadoras de Prácticas Basadas en la Evidencia”. Directors: Dr. Joan Ernest de Pedro Gómez, Dra Sonia Martínez Andreu. Tutor: Miquel Bennasar Veny. Programa de doctorat en 'Investigación Traslacional en Salud Pública y Enfermedades de Alta Prevalencia' (UIB)
(**) Sastre-Fullana, P., De Pedro-Gómez, J. E., Bennasar-Veny, M., Fernández-Domínguez, J. C., Ses.-Abad, A. J., & Morales-Asencio, J. M. (2015)
(***) En “DIRECTRICES DE ENFERMERÍA DE PRÁCTICA AVANZADA 2020” del Consell Internacional d'Infermeres es defineix a les EPA com: una infermera generalista o especialitzada que ha adquirit, mitjançant formació de grau addicional (mínim un títol de mestratge), la base de coneixement expert, habilitats per a la presa de decisions complexes i competències clíniques per a la pràctica avançada de la infermeria, les característiques de la qual estan modelades pel context en el qual s'acredita per a exercir (adaptat del CIE, 2008). Les dues figures que més s'identifiquen habitualment com EPA són la infermera clínica especialista (ECE) i la infermera d'atenció directa (EAD).