Comunicat COIBA: Balears és la 3a C.A. amb menor nombre d'infermeres per habitant (noves dades INE)
El COIBA alerta que si es vol tenir un sistema sanitari que garanteix la cura de la salut de la població, s’ha d’acabar amb la infradotació d’infermeres
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades avui revelen que Balears és la 3a comunitat autònoma d'Espanya amb menys infermeres col·legiades per ciutadà: segons les dades de 2023, la taxa d'infermeres per cada 1.000 habitants és de 5,97. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) demana que es traci un pla per reconduir aquesta situació per a la millor de la salut de la població i la sostenibilitat del sistema sanitari mateix. “S’ha demostrat que invertir en infermeres té un retorn notable de cara als resultats dels pacients, el temps d’hospitalització i la disminució dels errors en l’atenció. Les infermeres necessitam que se’ns permeti treballar en entorns estables, segurs i amb suficients companyes i suport per poder dur a terme la nostra feina de la millor manera possible, i aportar tots els beneficis de la cura infermera i una atenció de la millor qualitat”, explica la presidenta del COIBA, María José Sastre.
La relació entre el nombre d’infermeres i d’habitants a les Illes Balears està per davall de la mitja estatal (7,12). Davant aquestes dades, Sastre demana la inversió estratègica en infermeres i apunta a un recent informe publicat per Consell Internacional d’Infermeres (International Council of Nurses) en el marc del Dia de la Infermera que revela “El poder econòmic de les cures”. Aquest demostra com invertir en llocs de feina, formació i lideratge infermer ofereix un excel·lent retorn per al sistema i, en conseqüència, per a la salut de la població. En concret, mostra la relació directa entre l’augment d’infermeres, l’estalvi en els costos del sistema i la repercussió en la salut. Per exemple, als hospitals disminueix el temps de recuperació, el qual es tradueix en estalvis, i també la mortalitat derivada de la malaltia; i en l’àmbit de l’atenció primària una menor sobrecàrrega contribueix a reduir les incidències o danys evitables, que tenen impacte tant en la persona com en el funcionament i costos del sistema.
Per altra banda, la situació actual de les infermeres està causant que moltes decideixin directament abandonar la professió i des de l’òrgan col·legial es demana la urgent posada en marxa d’un pla que contempli la inversió estratègica en infermeres i que permeti no sols augmentar el nombre, sinó assegurar el benestar de les que ja estan al sistema: millorant l’estabilitat laboral, apostant pel desenvolupament professional, del lideratge infermer i de les especialitats, disminuint càrregues, garantint la conciliació, tenint cura de la salut mental de les professionals i garantint l’accés a l’habitatge digne, entre altres qüestions. A més, Sastre també apunta a la necessitat d’un major desenvolupament competencial, el qual passa per “revisar les prioritats per permetre que les infermeres centrin els esforços en aquelles coses en les quals realment poden aportar un valor diferencial gràcies a la seva formació, experiències, competències i visió professional”..