Primera doctora en Infermeria gràcies a la beca predoctoral Florence Nightingale del COIBA
Menció cum laude per a la tesi de la infermera que des de fa 2 anys i mig realitza a la UIB la seva tesis doctoral gràcies a la beca predoctoral Florence Nightingale finançada pel COIBA, Aina Huguet Torres. Aquesta fou presentada a la UIB el mes de juliol i es titula “Efectos del ámbito de exposición y las medidas de protección individuals en el riesgo por SARS-CoV-2 en la comunidad”.
L’origen d’aquesta tesi sorgeix del temps que la investigadora va treballar en el rastreig dels contactes estrets de persones contagiades de la Central de Coordinació de la COVID-19 de Mallorca. En aquest temps va poder recollir les dades que després ha analitzat aportant nova evidència sobre l’eficàcia de mesures de protecció: mascareta, rentat de mans, ventilació de l’espai, distància i temps d’exposició.
La tesi de la doctora Huguet Torres aporta noves dades sobre l'efectivitat de mesures de prevenció i protecció en els àmbits de la vida diària (domicili, treball, esport, oci, etc.). Durant la pandèmia de la COVID-19, el 80% dels contagis es produïen en l'àmbit domiciliari (família i amics), però els estudis previs existents sobre transmissió se centraven en avaluar l'impacte de les mesures de protecció en àmbits específics com els centres escolars o el sanitari, i no de manera conjunta dels diferents àmbits de la comunitat. Aquestes noves dades clíniques poden ser clau en situacions de futures crisi sanitària per focalitzar el rastreig en les exposicions de major risc i guiar les campanyes de salut pública per promoure el seguiment i compliment de les recomanacions.
“La mascareta va ser la mesura de protecció individual amb major probabilitat de reduir el contagi dels contactes estret”, destaca Huguet Torres. La recerca demostra com la utilització de mascaretes en l’àmbit comunitari va reduir a la meitat el risc de contagi, independentment de la resta de mesures de protecció i àmbits d’exposició. Una dada que de cara al futur “té un impacte important per reduir la transmissió de malalties respiratòries”explica. La tesi també revela que el risc de transmissió amb contacte amb un pacient infectat es duplicava a partir de les 4 hores, i que la probabilitat de contagi en espais oberts fou un 50% menor que en tancats. De fet, en aquests darrers, la ventilació va reduir la probabilitat un 25%. Al contrari que aquestes mesures, el rentat de mans no va mostrar una reducció significativa dels contagis. Pel que fa a la simptomatologia, no es va veure associada a un risc més gran de transmissió. Aquesta dada, explica Huguet Torres, és especialment important, perquè revela que “no s’haurien de fer distincions entre les persones amb o sense símptomes a l’hora del rastreig”. L’únic símptoma que es va associar amb una major transmissió va ser la tossina, precisament un dels mecanismes principals de transmissió del virus.
“Aquesta investigació també volia demostrar que, amb una anàlisi adequada de les dades disponibles, és possible no només entendre millor la dinàmica d'una crisi sanitària, sinó també oferir respostes més efectives i ràpides”explica Huguet Torres. De fet, va analitzar no sols l’efectivitat del seu ús en sí, sinó dels factors lligats a la seva utilització. ”Una de les dades més sorprenents és la manca de complidament amb l’ús de la mascareta per part de la societat, més sabent que és una de les mesures de protecció individual que va reduir més el contagi”, explica. Es va poder observar que es donava una menor ús de les mascaretes en escenaris de major risc com espais sense ventilació, menor distància o exposicions prolongades. Per altra banda, les persones amb un vincle més pròxims amb la persona contagiada (familiars i amics) son els que varen incomplir més amb l’ús de la mascareta. Probablement, aquest incompliment es deu a la “falsa” sensació de seguretat que percebem quan estem amb persones de major confiança. “de cara al futur, i especialment en moments de crisi sanitària de qualsevol tipus, és fonamental que es dediquin recursos a la recopilació i anàlisi de dades”. Aquesta inversió permet crear evidència científica sòlida que es pugui implementar de manera immediata: “facilitarà la presa de decisions en temps real i permetrà actuar de manera dinàmica, adaptant les estratègies segons l'evolució de la situació, i així es podrà garantir una resposta més eficient i efectiva davant de qualsevol amenaça sanitària emergent”.
La tesi amb la qual Aina Huguet Torres s’ha convertit en doctora s’emmarca en el programa de Doctorat en Salut Global, Serveis de Salut i Atenció Sociosanitària de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i ha comptat amb els doctors Aina Yáñez, Miquel Bennasar i Enrique Castro com a directors. La rellevància d’aquest estudi també l’ha permès ser receptor d’Ajudes COIBA a Projectes de Recerca.
Beca Florence Nightinagale del COIBA
Des del COIBA es va convocar aquesta primera beca com a part de la seva aposta per la recerca infermera. La beca Florence Nightingale és resultat d’un acord signat a 2021 entre la UIB i el COIBA per impulsar de manera específica la recerca infermera i millorar-ne el desenvolupament, facilitant la formació d’investigadores en l’àrea d’infermeria mitjançant la formació de doctorat. El suport del COIBA mitjançant aquesta beca, que inclou també una aportació del Consejo General de Enfermería (CGE), ha permès a Huguet Torres fer estudis de doctorat en el marc del mencionat programa de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB). “Obtenir la beca predoctoral Florence Nightingale ha significat molt per a mi, tant a nivell personal com professional, ja que m'ha proporcionat els recursos necessaris per a poder dedicar-me plenament a la recerca”, explica la infermera, qui anima a altres infermeres con un esperit curiós i apassionades por la recerca a aprofitar aquesta oportunitat que dona el COIBA i que previsiblement tornarà a oferir prest. “Ha estat un recurs imprescindible per la meva formació com a investigadora i per al desenvolupament del meu projecte de doctorat”, assegura, he pogut accedir a oportunitats que d'altra manera potser no hauria tingut, com ara assistir a congressos internacionals, col·laborar amb experts en el meu camp, experiències han enriquit moltíssim el meu treball i han ampliat les meves perspectives professionals”.. “També m'ha permès créixer personalment, ja que he après a gestionar projectes de recerca, a treballar en equip i a comunicar els resultats de la meva recerca de manera efectiva”, agraeix.
Podeu llegit la tesis doctoral completa AQUÍ