L'accés a l’habitatge és determinant per millorar la salut de les persones sense llar
L’informe de polítiques públiques que ha elaborat el grup consolidat d’R+D+I en Salut Global de la Universitat de les Illes Balears estableix com a prioritari coordinar els serveis de salut, els serveis socials i les polítiques de protecció a l’habitatge per garantir el dret a la salut de les persones sense llar.
Forma part d'una recerca liderada per l'infermer Miguel Ángel Bedmar en el marc de la seva tesi doctoral i ha rebut el suport del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de les illes Balears (COIBA).
El sensellarisme és un fenomen d’exclusió social i pobresa que s’ha incrementat de manera alarmant els darrers anys, malgrat que el dret a l’habitatge és un dret fonamental. A les Illes Balears, el nombre de persones sense llar s’ha incrementat un 150% entre 2019 i 2023, segons les dades del Govern d’Espanya que es recullen en l’informe de polítiques públiques «Persones sense llar i salut. Un abordatge del sensellarisme des del dret a la salut», que ha publicat el grup consolidat d’R+D+I en Salut Global de la Universitat de les Illes Balears amb el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA).
L’equip investigador de la UIB destaca que l'accés a un habitatge digne no és només una qüestió de justícia social, sinó també un pilar fonamental del dret a la salut. La manca d'un habitatge adequat té un impacte sever en la salut de les persones sense llar. L'exclusió social, sovint vinculada a l'atur, l'estigma i la manca de cohesió social, deteriora greument la salut mental de qui la pateix. A més, la coexistència d'altres malalties cròniques agreuja encara més la seva situació.
Miquel Bennasar i Miguel Ángel Bedmar
Les condicions de vida al carrer, o fins i tot en albergs municipals, creen un ambient d'inseguretat constant. En particular, les dones s'enfronten a un risc elevat d'agressions sexuals i violència masclista. La cerca diària de refugi, aliments i recursos bàsics ocupa la major part del temps i de l'energia de les persones sense llar. Aquest estat continu de supervivència perpetua l'exclusió i reforça les barreres per sortir d'aquesta situació.
Canvi de model
El estudio también destaca las deficiencias del llamado «modelo de escala» (Ladder Modelo), que se centra en los albergues de emergencia como solución del fenómeno del sinhogarismo.
Este modelo sigue un itinerario de reinserción social mediante la ocupación laboral y el acceso a recursos asistenciales básicos.
Els investigadors de la UIB assenyalen que, si bé els albergs poden semblar una solució a curt termini, sovint no proporcionen l'estabilitat i la seguretat necessàries perquè les persones millorin la seva salut i benestar. De fet, moltes persones sense llar eviten els albergs a causa de la manca de seguretat i privacitat.
La investigació sosté que el model de Housing First, que prioritza que es proporcioni un habitatge permanent com a base per abordar altres problemes, és l’enfocament més eficaç. Quan garantim l'accés a un habitatge segur i estable, les persones poden centrar-se a millorar la seva salut física i mental, cercar feina i reintegrar-se a la societat d’una manera autònoma.
En conclusió, defensar el dret a la salut de les persones sense llar ha de començar per integrar el dret a l’habitatge com a part fonamental del procés. Reforçar el servei de salut, en concret l’atenció primària i les seves estratègies i programes en relació amb el sensellarisme, ha de ser una part essencial per garantir una atenció de qualitat a les persones sense llar. Finalment, en una escala estructural, l’erradicació del sensellarisme requereix mesures polítiques específiques que protegeixin les persones de la pèrdua de l’habitatge, des d’un paradigma de prevenció, i l’aplicació de programes de reinserció social efectius com el del Housing First.
Un informe de polítiques públiques com a resultat de la recerca
L’informe de polítiques públiques «Persones sense llar i salut. Un abordatge del sensellarisme des del dret a la salut» forma part del resultat del treball del grup consolidat d’R+D+I en Salut Global de la Universitat de les Illes Balears, recentment recollit en un article publicat a la revista científica Frontiers in Public Health.
Aquesta recerca forma part de la tesi doctoral que l’infermer Miguel Ángel Bedmar elabora en el marc del programa de doctorat en Salut Global, Serveis de Salut i Atenció Sociosanitària de la UIB.
Aquest projecte ha rebut el suport de les Ajudes a Projectes de Recerca que el COIBA llança anualment des de l'any 2011, que tenen l'objectiu de fomentar la recerca infermera per a permetre que aquest col·lectiu i altres professionals desenvolupin una pràctica professional i una presa de decisions basades en la millor evidència científica. A més, com és el cas, pretenen impulsar investigadors novells i grups de recerca emergents i oferir suport econòmic per a augmentar les possibilitats d'èxit i generar cultura investigadora entre les infermeres i infermers de Balears.
Referència bibliogràfica
Bedmar, M. Á., Capitán-Moyano, L., Bennasar-Veny, M., Moreno-Mulet, C., Carrero-Planells, A., i Yáñez, A. M. (2024). Front. Public Health 12:1444888. Doi: 10.3389/fpubh.2024.1444888