No podem continuar amb un Estatut Marc de 2003
L’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut (Llei 55/2003, de 16 de desembre), que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris, té més de vint anys de vigència i ha quedat clarament obsolet. En aquest període, el sistema sanitari ha experimentat canvis profunds que no han estat acompanyats d’una actualització normativa adequada.
El nou esborrany incorpora reformes imprescindibles que permetran avançar cap a un model sanitari de qualitat a partir d'una visió actualitzada, que aten les noves necessitats i aposta per un reconeixement just i equitatiu de tots els professionals sanitaris que el sustenten permetent oferir la millor atenció i cura de la salut de la població. És moment d'avançar per la sostenibilitat del sistema sanitari, la salut de la població i el benestar dels professionals.
Què ens jugam?
Un avanç necessari en àrees com:
- Millora general de les condicions laborals com a element clau per aconseguir avançar cap a un sistema de salut eficient i de qualitat.
- Reducció de la temporalitat i més estabilitat laboral, mitjançant convocatòries d’oferta pública d’ocupació cada dos anys i reforç de la limitació de les interinitats afavorint plantilles estables i sguretat en les cures .
- Nova classificació professional, basada en criteris objectius de qualificació, competències i formació universitària, amb la reclassificació de les infermeres d’acord amb el grau universitari i el Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECU). La reclassificació és necessària per garantir l’accés d’infermeres a posicions de gestió i recerca.
- Reforça el marc legal comú per a totes les comunitats autònomes, que estableix uns mínims homogenis.
- Mobilitat real i efectiva: concursos oberts i permanents i convocatòries anuals.
- Major reconeixement de les competències infermeres i de l’especialització. Estableix àrees de coneixement específiques per a llocs de feina que requereixin un nivell de qualificació especialitzada. El resultat? Promou un millor desenvolupament de les infermeres, la consegüent retenció de talent i una millor dotació de les plantilles d'acord amb els perfils competencials necessaris. A més, el reconeixement diferenciat de la infermera generalista i de la infermera especialista crea una base coherent per al desenvolupament de la carrera professional i la millora retributiva futura.
- Avanços en drets laborals, conciliació i igualtat. Es reforça el dret a conèixer la planificació de la jornada, a la desconnexió digital, es recull el teletreball i l’obligatorietat de plans d’igualtat i de diversitat; qüestions remarcables en el cas d’un col·lectiu altament feminitzat com el de les infermeres.
- Millora de la salut laboral i regulació de jornades, guàrdies i descansos, amb límits clars als excessos: descansos mínims entre jornades, descans setmanal garantit i limitació de les guàrdies a un màxim de 17 hores. A més, es reconeix com a temps de treball la docència, la recerca, la tutoria i la gestió infermera.
En quina situació quedam si no s’avança en l’actualització de l’estatut?
No avançar en l’aprovació del nou Estatut Marc suposaria mantenir una situació que impacta negativament tant en els professionals com en la ciutadania:
- Deteriorament progressiu de la qualitat de l’atenció i de les cures a la població.
- Cronificació de la temporalitat i la precarietat laboral, amb fuga de talent, inestabilitat de les plantilles i manca de continuïtat assistencial. L’actualització de l’estatut recull oposicions bianuals i limita la temporalitat. Si no s’avança en aquestes mesures, es continuarà alimentat la temporalitat estructural, i la precarietat i inestabilitat laboral.
- Absència de reconeixement real de les competències i especialitats infermeres, amb conseqüències directes en la desmotivació, el desgast professional i el burnout.
- Classificació professional obsoleta, que limita el desenvolupament professional i debilita l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari. Les infermeres no podem continuar de manera sistemàtica a l’A2 i que se'ns impedeixiun major desenvolupament de la nostra carrera professional, l’accés a càrrecs de gestió i una retribució adequada a la nostra formació.
- Dificultats greus per a la conciliació i el descans de qualitat, amb torns imprevisibles, sobrecàrrega laboral i impacte directe en la qualitat de les cures.
- Jornades i guàrdies excessives, amb un augment del risc d’esgotament professional i un demostrat impacte en l’atenció i cura.
- Desigualtats territorials i manca d'equitat assistencial.
En definitiva, sense un nou Estatut Marc, la societat hi perd i els professionals sanitaris també. Actualitzar aquesta norma no és només una necessitat laboral i de cura als professionals, sinó una inversió imprescindible en salut, qualitat assistencial i sostenibilitat del sistema sanitari.