Les comares són un suport fonamental per a les dones en el seu procés de recuperació de drets
Un estudi antropològic realitzat a l'Argentina analitza l'avanç de les competències de les comares de la mà de les dones, malgrat les dificultats existents per a construir la seva pròpia identitat professional
Les comares o llevadores han estat i continuen sent un suport fonamental per a les dones, en el seu procés de recuperació de drets en l'àmbit de la salut. Així es desprèn d'un estudi qualitatiu realitzat per l'antropòloga social argentina Victoria Salsa Cortizo, qui durant anys va descriure i va analitzar la tasca assistencial de les comares a la província de Buenos Aires, on viuen 17 milions de persones.
Salsa Cortizo va anar reconstruint processos i indagant sobre el desplegament de les competències de les comares a les institucions sanitàries públiques de tots els nivells (local, provincial i nacional) en una selecció dels 18 municipis de Buenos Aires, mitjançant entrevistes, observació i anàlisi de fonts i dades.
“Vaig descobrir moltes pràctiques que realitzaven les obstètriques (com s’anomenen les comares allà), aspectes molt importants, que impactaven en els processos no sols de salut, sinó en els processos vitals de les pacients i dels seus fills i les seves famílies”, va explicar l'antropòloga en una sessió organitzada recentment pel Col·legi Oficial d’Infermeria dels Illes Balears (COIBA). A mesura que les dones van anar reivindicant i recuperant més espai i més drets, les comares han estat al seu costat, evolucionant també amb elles en el desplegament de les seves competències professionals.
A Buenos Aires “les obstètriques fan moltes coses. Atenen de manera autònoma el 68% dels parts en la sanitat pública, poden prescriure alguns fàrmacs, prendre mostres, interpretar resultats..”, va explicar. I – no obstant això- pràcticament no existeixen en la literatura científica, ni les seves activitats estan documentades, mesurades, publicades.
“Les comares fan moltes coses que no estan escrites enlloc”, va explicar l'experta. La falta de documentació de la ciència i la pràctica de les comares dificulta enormement la construcció d'un marc d'especificitat professional propi”, va explicar Salsa Cortizo.
Un altre factor que ha dificultat aquest procés, i el mateix reconeixement de la professió, són les tensions amb el col·lectiu mèdic, que fins fa pocs anys era l'únic amb la potestat per a realitzar algunes de les tasques que ara assumeixen les comares, com feien les parteres fa un segle.
La “vocació innata” i la falta de visibilitat
Una altra de les dificultats de les comares per a construir el marc de la seva pròpia professió és la idea tan arrelada de la vocació i de les qualitats innates.
“En una ocasió, vaig sentir una obstètrica dir-li a una pacient: “Jo et vaig a donar el millor de la meva formació, però també estaré amb tu, acompanyant-te“, va explicar. L'antropòloga es va preguntar llavors per què és necessària aquesta diferència entre la ciència i la paciència, l'acompanyament, l'espera.
“La cura no sols implica la utilització de tecnologies dures, que es registren i es valoren, sinó també les tecnologies blandes: el focus posat en les necessitats, en els desitjos de les persones ateses, la valoració del seu moment vital i acompanyar-les”. Així com la comare sap identificar l'estat de dilatació del coll uterí, també ha de reconèixer una situació de vulneració de drets, gestionar l'espera atenta, basada en els seus coneixements científics, la vigilància dels símptomes des de l'acompanyament. També reivindica en la figura de la comare el respecte als valors de la dona, a la seva situació particular, en el marc de formació clínic-terapèutica.
“Aquests aspectes s’han de reconèixer dins del conjunt de competències professionals, i no com una cosa innata perquè, si un professional ho fa tot, però no reconeix que l'habilitat té a veure amb la seva competència i ho assumeix com a qüestions innates, és difícil que sigui acceptat com un recurs essencial per a la pràctica ni que contribueixi a un major reconeixement per part de la societat”, apunta.
Per això, el principal obstacle per al major desenvolupament de la professió de les comares és el desconeixement per part de les dones, de la societat en general, del que pot fer una comare per a ajudar-les a transitar les situacions de salut en les quals es troben.
Aquestes dificultats es donen també a Espanya, va apuntar Araceli Navas, vocal de Comares del COIBA, qui va assenyalar el camí de les professionals “acompanyant a les dones en la seva recuperació de drets”, no sols en el paritori sinó al llarg de tota la seva vida sexual i reproductiva.
“Només el saber que ens dona la ciència i que ens permet reconèixer el que està vivint aquesta dona i crear i donar-li eines, aconsegueix brindar respostes integrals de qualitat la salut d'aquestes dones, habitualment amb bons resultats en l'atenció”, va concloure Salsa Cortizo.
Accés directe al vídeo de la sessió, inclòs el debat posterior, aquí.