Posicionament sobre la direcció de les zones bàsiques de salut i els càrrecs de gestió sanitària
COIBA i ABIC insten a avançar cap a un model en què els càrrecs directius s’assignin en funció de mèrits, competències i formació en gestió, per damunt de la titulació d’origen
Amb motiu de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que anul·la una resolució del director gerent d’Atenció Primària de Mallorca per la qual es convocava la provisió d’una plaça de director/a de Zona Bàsica de Salut, en la qual es designava una infermera per a aquest lloc, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) i l’Associació Balear d’Infermeria Comunitària (ABIC), volem traslladar el nostre posicionament de forma clara, responsable i constructiva.
En primer lloc, ambdues institucions volem subratllar que el nostre objectiu no és, en cap cas, generar confrontació entre professionals sanitaris. Ben al contrari, defensam un model basat en la col·laboració, el respecte mutu i el treball conjunt, pilars essencials per garantir una atenció sanitària de qualitat a la ciutadania.
Dit això, consideram necessari posar de manifest que l’organització i direcció dels equips d’Atenció Primària constitueixen funcions de caràcter fonamentalment gestor i organitzatiu, orientades a la coordinació de recursos humans, materials i assistencials, i no exclusivament a la pràctica clínica mèdica. Per això, aquestes funcions han d’estar vinculades a les competències específiques en gestió sanitària, lideratge, planificació, presa de decisions i treball en equip, amb independència de la titulació professional.
En aquest sentit, la realitat actual del sistema sanitari evidencia un model assistencial multidisciplinari, en el qual els diferents professionals sanitaris, i en particular les infermeres, han reforçat el seu lideratge en els àmbits clínic i organitzatiu.
De fet, a la nostra comunitat autònoma tenim infermeres que exerceixen funcions de direcció de zona bàsica de salut, així com en llocs de gerència i subdireccions assistencials, i que desenvolupen les seves funcions amb plena normalitat, eficàcia i reconeixement institucional. Aquesta experiència pràctica demostra que la capacitat per liderar equips no depèn de la titulació d’origen, sinó de la formació, l’experiència i les competències en gestió.
D’altra banda, resulta especialment rellevant assenyalar que moltes de les interpretacions restrictives, com les que recull l’esmentada sentència, es fonamenten en la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), aprovada l’any 2003. Es tracta d’una normativa que respon a un context sanitari molt diferent de l’actual i la reforma de la qual fa anys que es planteja per adaptar-la a l’evolució de les professions sanitàries i als nous models assistencials. Basar decisions organitzatives actuals en una normativa amb més de dues dècades d’antiguitat, no plenament adaptada a la realitat present, pot conduir a conclusions que no reflecteixen adequadament el funcionament real del sistema sanitari ni les seves necessitats futures. Per això, és urgent adequar la normativa, actualment obsoleta, a la realitat actual per evitar que torni a succeir.
Més enllà del debat competencial, consideram fonamental situar el focus en allò veritablement rellevant: la qualitat de l’atenció a les persones i l’eficiència del sistema sanitari. Els models de lideratge han d’orientar-se a optimitzar l’organització dels recursos i la màxima coordinació entre professionals, ja que això repercuteix directament en millors resultats en salut, major accessibilitat i continuïtat assistencial. Limitar l’accés a aquests llocs a una única categoria professional suposa una interpretació restrictiva que no s’ajusta a l’evolució del sistema sanitari ni a les necessitats actuals d’organització i eficiència. Així mateix, aquest tipus de limitacions pot suposar un retrocés en el desenvolupament professional, en l’optimització de recursos i en la necessària transformació dels models de lideratge en sanitat, que han d’orientar-se cap a estructures més flexibles, col·laboratives i basades en competències.
Amb això, COIBA i ABIC reclamam:
- El reconeixement efectiu de la capacitat de les infermeres per accedir a llocs de direcció i gestió.
- La necessitat d’avançar cap a un model en què el lloc de Director/a de ZBS s’assigni en funció de mèrits, competències i formació en gestió, i no exclusivament per titulació. L’actualització de la normativa vigent per adaptar-la a la realitat actual del sistema sanitari.
- El respecte a la realitat organitzativa existent, que ha demostrat resultats positius en termes de funcionament i qualitat assistencial.
Finalment, COIBA i ABIC reiterem el nostre compromís de continuar treballant amb responsabilitat, vocació de servei i voluntat de diàleg, col·laborant amb tots els agents implicats per defensar el desenvolupament de la professió infermera i avançar cap a un sistema sanitari més eficient, equitatiu i centrat en les persones, basat en models de lideratge oberts, competencials i adaptats als reptes presents i futurs.