Una infermera de Balears obté la prestigiosa beca Marie Curie per estudiar el paper de les infermeres en la promoció de la justícia social
Aquesta beca europea postdoctoral li permetrà desenvolupar un projecte de 3 anys entre la Universitat d’Ottawa (Canadà) i la Universitat de les Illes Balears
La Doctora Camelia Viviana López Deflory, infermera, docent i investigadora al Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears, és la primera infermera de les Illes Balears en aconseguir una de les prestigioses beques postdoctorals globals Marie Skłodowska-Curie (MSCA Postdoctoral Global Fellowships) de la Comissió Europea. Aquest ajut li permetrà dur a terme el projecte NurseCare (Nurses’ care of the self as an ethical and political path towards social justice) per mitjà del que, durant 3 anys, podrà formar-se i aprofundir en el paper de les infermeres en la promoció de la justícia social. Els dos primers anys ho farà des de la Universitat d’Ottawa (Canadà) i el tercer des de la Universitat de les Illes Balears, cosupervisada durant tot el projecte pel Dr. Joaquín Valdivielso Navarro (Universitat de les Illes Balears) i la Dra. Amélie Perron (Universitat d’Ottawa).
És la primera vegada que una infermera de les Illes Balears obté aquesta beca i ho ha fet en la que, segons les dades publicades per l'Agència Executiva de Recerca Europea, ha estat la convocatòria més competitiva dels darrers 40 anys.
Coneix el projecte NurseCare
Camelia és infermera, doctora en Salut Global, Serveis de Salut i Atenció Sociosanitària, professora titular laboral del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia i membre del Grup d’Investigació Crítica i Qualitativa en Salut (GICS) de la Universitat de les Illes Balears. Amb aquest projecte dona continuïtat a la línia de recerca que va iniciar amb el seu doctorat titulat 'La justícia social i política en els entorns de cures: Una qüestió d'agència política infermera'.
El projecte NurseCare pren com a punt de partida la crisi global de cures enmig de la que les infermeres experimenten una degradació creixent del seu estatus professional i de les seves condicions laborals, fet que impacta negativament sobre la seva salut, el seu benestar i la seva capacitat d’oferir cures segures i de qualitat. En aquest context, les infermeres són cada vegada més conscients de que cuidar als altres no és possible si no tenen cura d’elles mateixes.
Des del projecte NurseCare, la cura de si es concep des d'una perspectiva crítica i feminista i fa referència a totes aquelles accions que, ja sigui a nivell personal, organitzacional o polític, les infermeres emprenen per a mantenir una relació autèntica amb unes mateixes, amb els destinataris de les cures i amb el món en general. Accions com negar-se a treballar en determinades condicions o en contra dels estàndards professionals, ja sigui alçant la veu, denunciant irregularitats, fent vaga i, en última instància, abandonant els seus llocs de treball i fins i tot la professió, són exemples de pràctiques de cura de si de les infermeres que, tradicionalment concebudes com a pràctiques incompatibles amb les cures als altres, mostren així mateix una reconfiguració progressiva de la identitat professional infermera. A través d'aquest procés, aquest col·lectiu s'està convertint en un territori de lluita política: un espai marcat no només pel patiment i la precarietat, sinó també per la resistència, la possibilitat d'emancipació professional i la resposta a la necessitat urgent de reconèixer i valorar les cures com la pedra angular d'una societat més justa i pròspera per a tothom.
Més concretament, el projecte cerca: fer un mapeig de les formes d’injustícia que les infermeres experimenten, entenent-les com un fenomen estructural, que respon a una estructura econòmica, social i política que infravalora sistemàticament les cures; comprendre com aquestes experiències donen forma a una capacitat d’acció individual i col·lectiva que les infermeres utilitzen per a oposar-se a les formes d’injustícia identificades; reconsiderar les cures d’unes mateixes com una pràctica política que s’alinea amb moviments de justícia social; contribuir al desenvolupament d’un marc d’ètica professional que permeti la conciliació de les cures als altres amb les cures de si mateixes i transferir el coneixement generat als àmbits de l’educació, la gestió i la política infermera.
Com a culminació d'aquest projecte, durant la fase de retorn a la UIB, Camelia té previst la creació d'un Observatori Infermer dirigit a impulsar la recerca crítica i interdisciplinària per advocar social i políticament per les infermeres i defensar el seu paper clau en la construcció d'estructures de cures més justes i equitatives.
La convocatòria més competitiva dels darrers 40 anys
L'Agència Executiva de Recerca Europea ha rebut un total de 17.066 projectes, assolint una xifra històrica en els darrers 40 anys d'història dels programes marc de recerca i innovació de la Unió Europea. De totes ells, el pressupost total de 404.3 milions d’euros d’aquesta edició, se n’han seleccionat un total de 1610. En la mateixa modalitat que NurseCare, només han obtingut finançament 15 projectes amb origen espanyol i 164 dins tota la Unió Europea.
L’objectiu principal de les Beques Postdoctorals Marie Skłodowska-Curie és donar un impuls als doctors/es que volen fer un salt qualitatiu en les seves carreres treballant a l'estranger, un moviment que els permet no només adquirir noves competències, sinó també enriquir el seu perfil integrant-se en altres països, connectant diferents disciplines i explorant el potencial dels sectors no acadèmics.